Ens trobem davant d’una llei que capgira la realitat universitària, el darrer 31 d’agost del
2021 es presentava l’avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari sense tenir en
compte tots els membres de la comunitat universitària.
Donada aquesta situació el Consell de l’Estudiantat de la UPC es troba en l’obligació de
posicionar-se al respecte i, per tant, presenta els següents punts:
1. Participació del sector privat
Les empreses privades i entitats financeres no poden tenir cabuda a les universitats
públiques, especialment cap poder de decisió dins dels òrgans institucionals, com és
el cas del model proposat pel Consell Social o els graus amb menció dual, on s’hi
involucren les pròpies empreses en la realització dels plans docents.
Algunes titulacions tenen poca demanda, però tenen perspectives professionals; en
aquest cas, cal que es mantinguin en funcionament aquests estudis i que el
finançament necessari provingui dels poders públics i no dels privats.
2. Participació estudiantil
S’exigeix que s’iguali la participació dels tres sectors de la comunitat universitària dins
dels òrgans de govern i la ponderació del vot electoral.
L’avantprojecte ignora l’abstenció com a via vàlida de participació, alhora que resta
participació de l’estudiantat.
En tot cas s’ha de disposar de mecanismes per incentivar la participació estudiantil
en tots els processos electorals, en comptes de penalitzar la baixa participació
d’aquest sector, motivada en part perquè l’estudiantat no està informat sobre els
òrgans i no els percep com a propis.
3. Establir criteris més durs a l’hora de crear noves universitats, més concretament, en
el context de les privades.
L’actual avantprojecte dona màniga ampla a les universitats privades i als centres
adscrits per la creació de títols, cosa que menysté la resta del sistema universitari, en
especial les universitats públiques.
4. Regulació de títols
Regular l’oferta pública i privada de graus i màsters, i les universitats on impartir-los.
Actualment estem en un sistema de titulacions de graus i màsters amb excés de
màrqueting, en què es fomenta la mercantilització els mateixos, provocant així una
baixada de qualitat del sistema universitari.
Addicionalment, no s’habilita els departaments per a impartir màsters universitaris,
al contrari que ara, fet que dificulta la creació de titulacions monogràfiques que
poden millorar la formació avançada de l’estudiantat, sotmetent-la al joc de poders
dins d’un centre docent, en què surten beneficiats els departaments grans. Aquestes
titulacions han de seguir la mateixa regulació que exigim.
5. Llibertat de càtedra i drets i deures de l’estudiantat
La llibertat de càtedra mai no ha estat definida, exigim una definició clara per tal
d’evitar vulneracions de drets dels estudiants.
Els drets i deures dels estudiants estan regulats actualment a l’Estatut de l’Estudiant
Universitari, una norma amb rang de reial decret. Considerem que han d’estar
regulats en una norma amb rang de llei, atesa la seva importància.
6. Equitat i no discriminació
Formalment es prohibeix la discriminació per raó de gènere, però es continua
ocultant les persones amb identitat de gènere no binària.
El sistema universitari ha de garantir una inclusió real de les persones discapacitades.
Concretament, amb relació a les llengües de signes, únicament es preveu facilitar a
les persones usuàries d’aquestes la seva utilització quan calgui. No fomentar que tota
la comunitat aprengui llengües de signes (principalment, el professorat, el personal
d’atenció al públic, els companys de classe i els i les representants estudiantils) aïlla
les persones sordes i buida de contingut el seu dret a fer servir LSC/LSE.
L’APLOSU ens presenta un escenari on garanteix l’absència de discriminació per raons
socioeconòmiques. Tot i això, la universitat no és gratuïta, fet que impedeix l’accés a
la universitat de les classes populars. De fet, ni tan sols hi ha preus progressius per
renda, sinó que l’estudiant ha de fer el tràmit de demanar una beca.
7. Compaginació d’estudis i feina i conciliació familiar
L’article 46.2.k de la LOU donava als estudiants el dret a «una atención que facilite
compaginar los estudios con la actividad laboral». Aquesta disposició ha desaparegut
de l’APLOSU. Exigim que aquest dret s’hi incorpori, per tal que els estudiants puguin
compaginar feina i estudis, evitant així un increment de les barreres econòmiques
d’entrada a la universitat.
Des del CdE defensem un model d’universitat gratuïta. Som conscients que en
l’actualitat això no és així, és per això que no podem permetre que s’eliminin articles
com aquests, per garantir el dret a l’educació pública superior universitària.
S’exigeix la vinculació a temps complet com a norma general per al personal (amb
excepcions previstes per via reglamentària) i aquesta vinculació és requisit per a
optar a càrrecs unipersonals. D’aquesta manera es dificulta la conciliació familiar.
8. Mandat dels òrgans unipersonals i revocació del Rector o de la Rectora
L’APLOSU dificulta la revocació del Rector o de la Rectora. D’una banda, es substitueix
la revocació del rector o rectora per una moció de confiança, menys directa. De
l’altra, s’allarga el període de refredament per a la presentació d’una nova petició,
dificultant la rendició de comptes.
S’exigeix la reducció a 4 anys dels mandats unipersonals amb una moció de
confiança, que hauria de ser automàtica, cada dos anys, amb la possibilitat que el
rector la demani amb més freqüència.
Exigim l’eliminació de qualsevol mecanisme d’elecció de qualsevol càrrec que no sigui
sufragi universal i, en el cas de les eleccions a rector, ponderat.
9. Concepte d’universitat
Es defineix una universitat exigint que els ensenyaments impartits siguin de diverses
branques, sense tenir en compte la singularitat de les universitats politècniques. Per
tant, reclamem que es resolgui aquesta mancança.
10. Consell de Govern i Consell Social
El Consell Social està format únicament per entitats externes a la universitat,
suprimint la participació de la comunitat universitària en aquest òrgan. A més, la
participació del Consell Social al Consell de Govern és clarament desmesurada (10%).
El resultat de tot plegat és ampliar la possibilitat de condicionar els acords del Consell
de Govern que tenen els externs.
Considerem que el Consell Social hauria de suprimir-se o, si més no, esdevenir un
òrgan de caràcter únicament consultiu. La influència que té actualment sobre
diverses qüestions de la gestió de la universitat, entre les quals hi ha la normativa
acadèmica i els pressupostos de la universitat, soscava la democràcia universitària.
11.Finançament universitari
Les disposicions sobre el pressupost de l’APLOSU envaeixen competències de les
comunitats autònomes. Per aquest motiu, reclamem que es respectin aquestes
competències.
Malauradament, el finançament de les universitats és molt reduït des de fa anys, fet
que dificulta tenir el personal i les instal·lacions adequades per al servei públic
d’ensenyament superior i els serveis addicionals.
El pla a 10 anys proposat és clarament insuficient; gran part del personal està a punt
de jubilar-se i cal incorporar amb rapidesa talent nou. A més, el baix finançament
provoca que les universitats subcontractin empreses externes per a la prestació de
serveis en comptes de prestar-los directament.
Concloem aquest posicionament, expressant la necessitat de tenir en consideració a tots els
sectors de la comunitat universitària en processos d’aquest caràcter. L’estudiantat tenim
molt a dir