Doctora en Enginyeria del Terreny
Presentació amb 3 frases sobre qui ets, estudis, carrera professional, etc.:
Soc enginyera de camins i doctora per la UPC des de 2010 especialitzada en enginyeria del terreny. Em dedico a la recerca i docència en aquest àmbit.
Has trobat dificultats pel fet de ser una dona en els teus estudis? Què és el que va fer que superessis i combatessis aquestes dificultats/obstacles?
No, mai he trobat dificultat durant els estudis de forma explícita. Vaig créixer amb una família sexiste on les tasques domèstiques les duia a terme la mare i s’encarregava dels fills. El tracte als fills segons el sexe també va ser diferent en molts aspectes simplement per la diferència de gènere. Així que les tasques domèstiques també les feiem les filles i no els fills. El fill podia arribar tard sol i la filla calia que l’acompanyés algún amic…. Però tot i aquestes diferències, en quan a l’educació i espectatives professionals, sempre em vaig sentir lliure de poder aspirar a la professió que volgués.
A l’escola, institut i carrera mai vaig sentir que tingués un tracte especial que fes que hagués d’afrontar dificultats pel fet de ser dona. De forma natural, en l’ambit acadèmic i professional mai he tingut present el meu gènere, tampoc el dels meus amics, ni companys ni professors.
En la meva carrera i en termes professionals, sovint m’he sentit més propera a persones del gènere masculí que al femení i que no fossim del mateix sexe mai m’ha molestat.
Tot i que trobo important la perspectiva de gènere en l’educació i en la forma de parlar (sense caure en radicalismes), mai vaig sentir-me limitada ni perquè els meus referents professionals eren homes ni perquè es parlés sempre en masculí.
Però sí que crec que m’he trobat en dificultats degut a ser dona perquè molts dels aspectes de la meva forma de ser són conseqüència del tracte a les dones en la societat en la que vivim. En termes generals, ser una dona, tot i ser concient i crítica en aquests temes, fa que les aptituts i competències adquierides no siguin sovint favorables per a avançar amb èxit. D’això me n’he pogut adonar en l’ambit professional on se’t presenten moltes alternatives més que en els estudis on el camí està més marcat. Crec que sovint, com revel·len alguns estudis i he pogut percebre amb la meva pròpia experiència (també com a profesora), les dones acostumem a arriscar-nos menys, som més porugues, més submisses, tendim a no valorar tant les nostra feina, a comparar-nos amb complexe d’inferioritat, a patir el síndrome de l’impostor. Crec que n’hem de ser concients per no deixar-nos influenciar per aquests pensaments.
Consell/aprenentatge que has interioritzat per poder superar diferents dificultats:
El meu consell seria, encara que no t’hagis sentit mai menyspreada pel fet de ser dona, compte que potser una mateixa es menysprea sense ser-ne concient. I si t’empenyes en sentir-te inferior, ho acabes sent.