Vés al contingut (premeu Retorn)

Informe de la sortida a l’Embassament de la Baells - Febrer 2017

1r punt de control. Estació d’aforament EA066_Berga_Llobregat

Primer de tot, es va fer una visita a l’estació d’aforament just aigües avall de l’Embassament de la Baells, on Juan José Villegas ens va fer una explicació del procés històric que ha patit la Hidrologia en l’últim segle, amb el qual s’arriba a la situació actual en quant a infraestructures hidràuliques als rius i la gestió que se’n fa.

 

S’inicia l’explicació argumentant la necessitat de tenir suficients dades i coneixements de cabals en les nostres conques per poder determinar les millors localitzacions per construir-hi preses i crear embassaments d’aigua, especialment rellevant en climes com el Mediterrani, on els fenòmens meteorològics solen ser extrems i marcadament estacionals: períodes de sequera severs als estius, i pluges intenses a l’hivern. Inicialment, aquestes preses servien de reguladores del cabal en grans avingudes, reduint així els impactes aigües avall de la presa. Posteriorment, es va descobrir un nou ús dels embassaments, emmagatzemar aigua en èpoques d’abundància per poder-ne disposar en èpoques de sequera.

 

Conjuntament a aquesta evolució, les eines de mesura han passat de ser manuals (registres discontinus) a automàtiques (registres continus), passant per mesures semi-automàtiques (semblants als sismògrafs). Les eines automàtiques han permés implementar sistemes SAIH (Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica), a partir de models de previsió meteorològica i hidrològica acoblada, per a fer avisos a la població quant es preveu una avinguda i operar els embassaments en conseqüència. A més, actualment també es mesuren paràmetres de qualitat de l’aigua, ja sigui per interés de Salud Pública (potabilització de l’aigua) o bé per motius ambientals (qualitat dels ecosistemes).

 

Aquesta part de l’explicació acaba amb la conclusió que tota aquesta evolució deriva en una gestió molt més acurada de l’aigua, sabent prèviament si es descarrega més o menys aigua de les preses. Tot i aquesta gestió més exacta, és necessari tenir en compte la incertesa en les mesures dels aparells, les quals s’haurien d’indicar sempre, per exemple, a través del rang de valors possibles. Cal esmentar que la precisió dels cabals ordinaris és molt major a la de les avingudes, on la mesura del calat pot tenir un error de més de 20 cm. .

 

La següent part de l’explicació va enfocada a les obres civils (com les preses, però sobretot les estacions d’aforament), el seu disseny i la seva integració dins la xarxa de control.

Actualment, les dades obtingudes en estacions d’aforament (incloent les preses, les quals actuen com a tals a més dels seus altres usos) s’utilitzen per ajustar els models hidrològics, principalment les corbes calat-cabal.

 

Es comenta que els factors principals per al disseny d’una estació d’aforament són: la criticitat i la seva localització. El primer dependrà de la necessitat de situar o no una estació d’aforament. El segon dependrà de l'accessibilitat (connexions elèctriques, actuacions puntuals, manteniment de l'equip i la infraestructura, etc.), i d’aquesta localització en derivarà el tipus de terreny (que determinarà el tipus d’estructura, en el cas que sigui necessaria) i el tipus d’aparell de mesura. L’estació ha d’estar col·locada en un tram de riu suficientment rectilini amb una secció més o menys constant, d’aquesta manera es podrà modelitzar millor. També s'han d'evitar afectacions a altres infraestructures properes a l’estació o al curs natural del riu (en la mesura del possible incorporant elements per a la remuntada dels peixos).

 

Concretament, l’estació d’aforament visitada és del tipus V-flat (secció triangular simètrica) equipada amb dos aparells piezoresistius (aigües amunt i aigües avall de la secció de control) per mesurar el calat.

 

És important situar la caseta on s’enregistren les dades fora de l’abast de les avingudes, amb facilitat de connexió a la xarxa elèctrica i equipada amb bateries per si aquesta connexió fallés. També és important remarcar que, de la mateixa manera que amb les preses, a l’hora de construir assuts per a les estacions d’aforament és necessari fer una derivació del riu.

 

Totes aquestes decisions i actuacions s’han de tenir en compte en la fase de projecte i haurien d’estar basades en diferents normatives (com les ISO europees) per tenir més seguretat de l’elecció feta i com a eina d’argumentació en el cas d’haver de donar explicacions. En qualsevol dels casos, les decisions preses han d’estar justificades en tot moment.

 

 

 

2n punt de control. Presa de La Baells.

 

Aquesta part de la visita va estar dirigida pel Jordi, l’encarregat de l’equip que pren les mesures i controla el correcte funcionament de les instal·lacions de la presa. La seva explicació comença amb la història de la presa (construida l’any 1976), incloent:

  • El tipus de presa: abovedada de doble curvatura, de 27 m de gruix a la cimentació fins al 4 m a la coronació; amb una altura d’uns 95 m; on el cos central funciona a compressió. És comentat també que en aquests tipus de presa, si una part falla, tota la presa cau, però són preses molt resistents que treballen bé sota grans pressions.
  • L’equipament necessari per al seguiment de l’estat de la presa: s’instal·len durant el procés de construcció de la presa i s’ubiquen al llarg de la seva longitud i del seu perfil. Són el més senzill possibles per evitar que es puguin malmetre i garantir que funcionin el màxim de temps possible, ja que no es poden substituir. Aquest aparells serveixen per mesurar temperatura, desplaçaments, tensions, etc.
  • El procés constructiu: construida amb blocs de formigó (de 2 m d’altura) in situ i de manera alternada, disposant diferents serpentins per refrigerar el formigó i evitar la formació de fisures horitzontals durant el forjat del formigó.  Per altra banda, entre aquests blocs es col·loquen juntes de goma per absorbir els moviments de dilatació i desplaçament que es puguin produir. Finalment, aquestes juntes s’acaben d’omplir mitjançant ciment liquid per tal de poder garantir que aquestes es mantinguin estanques. Aquesta separació entre els blocs es busca de manera intencionada per tal d’evitar que es produeixin esquerdes verticals durant el funcionament de la presa.
  • Durant la construcció ja es consideren les diferents galeries d’accés a l’interior de la presa i els drens que eviten les subpressions.

 

Després d’aquesta explicació global, a la vegada que precisa sobre les parts importants a l’hora de construir, mantenir i gestionar una presa, es va continuar entrant a les galeries internes de la presa.

Allà es van poder observar els diferents punts de presa de mesures, acompanyats de les explicacions per part de l’encarregat de com es prenen aquestes. També es va poder observar com les instal·lacions s’estan modernitzant (a través de la col·locació de fibra òptica, telefonia interna, etc…)

Més endavant, es va poder observar un video en el que es mostrava tot el procés constructiu de la presa, a més de diferents aparells de l’època (un sismògraf òptic, diferents equips de medició, etc.).

Abans de sortir de la presa, es va poder visitar una exposició on es recollien comentaris esmentats anteriorment: els motius pels quals s’han construït preses, els impactes que generen i la visió global de la xarxa d’embassaments de Catalunya.

 

Per acabar la visita a l’interior de la presa, es va sortir a l’exterior de la mateixa, just on està el sobreeixidor (tipus trampolí) i les seves comportes.

 

Un cop recorreguda tota la coronació de la presa vam continuar cap a la caseta on està instal·lat :

  • El sistema de control de la presa (comportes, aparells d’auscultació, termòmetres), així com informació meteorològica.
  • La fibra òptica
  • Les bateries que permetien la operació de la presa durant 7 dies en cas de tall en el subministrament elèctric.
  • Els transformadors de l’electricitat que passaven la potència de 220 V a 24 V (que és amb el que es treballa a les oficines de la presa), però una part s’enviava un altre cop a 220 V cap als aparells de mesura de la presa (prèvia transformació a 24 V al punt d’arribada dins la presa).

 

Per acabar, donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta visita i als encarregats de fer les explicacions pertinents, que segur han servit de molt als assistents per a tenir una visió més global, oberta i diferent del que s’aprèn a l’aula.